CAS ASUNTA – TRIBUNAL DE JURAT (I)

El passat 30 d’octubre es va iniciar el Judici Oral a l’Audiència Provincial de Santiago de Compostela, amb les declaracions dels acusats Rosario Porto y Alfonso Basterra, per la mort d’Asunta Basterra Porto, la nena que va aparèixer morta el 22 de setembre de 2013 a Compostela.

El procediment que s’està seguint és l’establert a la Llei Orgànica 5/1995, de 22 de maig, del Tribunal de Jurat. El seu article 1.2 disposa que se seguirà aquest procediment per als casos d’homicidi (arts. 138 a 140 CP), en d’altres. Així, tenim un presumpte homicidi amb els dos imputats. Recordem que el Jurat es composa de nou membres elegits per sorteig de la llista de candidats seleccionats del cens electoral de la Província. Abans d’adquirir la seva condició efectiva podran ser recusats per les parts, amb o sense al·legació de causa (encara si es donés aquesta última situació només podrien ser-ho quatre per l’acusació i altres quatre per la defensa).

Les acusacions, Ministeri Fiscal i la popular, sol·liciten una pena de presó per a ambdós de 18 anys i 20 anys, respectivament. En canvi, la defensa reclama la lliure absolució i apunten a l’existència d’una tercera via (i per tant una tercera persona, en llibertat) que el jutge no va considerar-ho.

En aquest judici sembla ser que no existeixen proves concloents que determinin a Rosario i Alfonso como autors del delicte, però sí es donen una sèrie d’indicis: Lorazepan trobat en els anàlisis realitzats a la nena, gravacions de càmeres urbanes, contradiccions en els interrogatoris, los cordes que van aparèixer lligades al cadàver. Hem de diferenciar, doncs, entre proves concloents i no concloents. Les primeres són aquelles determinants per a la condemna o absolució de l’acusat i, les segones, es constitueixen per un seguit d’indicis i dona lloc a la prova indiciària. Aquesta última permet deduir la participació i responsabilitat de determinats fets acreditats.

Així, per a aquest tipus de proves poden desvirtuar la presumpció d’innocència hauran:

  • No basar-se en un sol indici.
  • No han de desmentir-se per altres que portin a conclusions diferents.
  • Els fets indiciaris han d’estar provats i relacionats amb els presumptament delictius, no podent tractar-se de sospites.
  • Ha de motivar-se la relació que existeixi entre els fets i les conseqüències.

En aquest procés el Jurat es va trobar amb un seguit d’indicis i sense proves determinants per a la seva decisió final de condemna o absolució de Rosario y Alfonso.

Si bé és cert que el procés penal es basa sobre la prova, en aquest cas giraria en torn a la valoració dels indicis, que correspondrà al Jurat popular, el qual es pronunciarà considerant si els fets són provats o no, sent el magistrat qui imposi les penes corresponents si resultessin responsables penalment dels fets.

Primera consulta gratuïta
Nom:

Email:

Telèfon:

Comentari

Leer: Política de Privacidad
He llegit la política de privacitat i ACCEPTO rebre publicitat o informació promocionalHe llegit la política de privacitat i NO ACCEPTO rebre publicitat o informació promocional