CAS ASUNTA – TRIBUNAL DE JURAT (II)

Una vegada plantejat el cas Asunta, en l’entrada del Blog anterior, i en quin punt del procés es troba, és convenient explicar la figura del Tribunal de Jurat i, en conseqüència, si és una institució adequada al cas que ens ocupa.

Per això, convé plantejar i respondre les següents preguntes:

Qui composa el Tribunal de Jurat?

El Tribunal de Jurat està format per un president que serà un Magistrat del Tribunal que correspon i onze ciutadans (nou jurats i dos suplents).

Quins delictes competeixen al Tribunal de Jurats?

El Tribunal pot conèixer dels següents delictes: homicidi, amenaces, violació de domicili, tràfic d’influències, malversació de causals públics, etc.

Qui pot ser jurat?

D’acord amb l’art. 8 de la Llei Orgànica del Tribunal de Jurat, en endavant LOTJ, els requisits per a ser jurat són:

  • Ser espanyol i major d’edat.
  • Trobar-se en ple exercici dels deus drets polítics.
  • Saber llegir i escriure.
  • Estar empadronat en algun municipi de la província on s’hagi comés el delicte.
  • No estar incapacitat.

Qui no pot ser Jurat?

Conforme a l’art. 10 de la LOTJ no poden exercir les funcions aquells que exerceixin com advocat o procurador, Jutge, Fiscal o funcionari de l’Administració Judicial o tota persona que tingui algun tipus de relació amb l’acusat, etc.

Com se seleccionen els membres del Tribunal de Jurat?

Aquest procediment es troba regulat en els arts. 19, 20, 22 i 23 LOPJ. En definitiva, l’elecció dels onze ciutadans que compondran el Jurat és el resultat d’un procés de sorteig celebrat a partir de les llistes del cens electoral de cada província. Sobre aquestes llistes censals i per a cada judici s’efectuarà un segon sorteig del qual es designaran 36 candidats als que posteriorment se’ls citarà per a l’elecció final. Obtenint finalment els nou jurats titulars i els dos suplents.

Atenent a l’explicat fins aquí, podem afirmar que qualsevol ciutadà que compleixi els requisits establerts pot ser escollit per a ser membre del jurat. Per tant, ens hem de preguntar, és aquest sistema d’enjudiciament compost per persones no formades un sistema de dret òptim?

Aquesta qüestió ha suscitat una gran polèmica i el posicionament de molts autors en contra seva, ja que entenen que quan un jutge decideix sobre la culpabilitat d’una persona fonamenta en la sentència les raons que l’han portat a prendre la decisió. A més, senyalen que el jutge és una figura imparcial i llegítima per a portar a terme aquest tasca ja que tenen els coneixements requerits. En canvi, consideren que les persones que composen el Tribunal de Jurat manquen de tota preparació i pràctica i es limiten únicament a declarar “culpable” o “innocent”, sense necessitat de donar cap explicació i per tant poden basar-se en les seves conviccions per a prendre la decisió, el que suposa un greu problema.

Si posem aquest problema en relació amb el cas Asunta es pot arribar a la següent conclusió, que el jurat delibera els indicis del cas sense cap tipus d’imparcialitat, ja que el seu criteri es pot haver vist alterat per les constants crítiques i opinions, posat que ha estat un cas amb un gran seguiment mediàtic i que a dia d’avui segueix donant de què parlar.

Primera consulta gratuïta
Nom:

Email:

Telèfon:

Comentari

Leer: Política de Privacidad
He llegit la política de privacitat i ACCEPTO rebre publicitat o informació promocionalHe llegit la política de privacitat i NO ACCEPTO rebre publicitat o informació promocional