Tots els aspectes relatius a les relacions i organització de les comunitats de propietaris estan regulats en la Llei de Propietat Horitzontal (a Catalunya en el Codi Civil de Catalunya).
Els problemes en una comunitat van des dels conflictes amb altres veïns relacionats amb el mal ús de les instal·lacions, per humitats, morositat, danys en la finca veïna, sorolls, impugnació d’acords en juntes, pagament de comunitat per coeficient, pels estatuts, per alguna vessa… són múltiples i variats els motius que donen lloc a la necessitat d’intervenció de lletrat per resoldre un aspecte concret o assessorar de forma conjunta a tots els membres de la comunitat.
Com crear una comunitat de propietaris? En primer lloc entre els diferents propietaris s’ha de constituir la propietat horitzontal (amb descripció de l’edifici, participació en les despeses i incloure els Estatuts). Després inscriure-ho en el Registre de la Propietat i crear un llibre d’actes. A partir d’aquí la resta de tràmits inclouen l’elecció de president, crear un CIF per a la comunitat, i realitzar una primera junta per determinar les necessitats urgents de cadascun dels propietaris en benefici de tota la comunitat.
Qui pot ser president? Qualsevol persona pot ser president de la comunitat, ja sigui per votació, de forma rotativa, o per sorteig. El càrrec és anual si els estatuts no disposen el contrari. Tret que hi hagi causa que ho impedeixi estàs obligat a complir amb el càrrec.
Quan puc impugnar els acords de la junta de propietaris? Qui pot fer-ho? Es poden impugnar quan són contraris a la llei o a la comunitat de propietaris, si resulten lesius per als interessos de la comunitat en benefici d’un o diversos propietaris, o si suposen un greu perjudici per a algun propietari que no tingui obligació jurídica de suportar-ho o s’hagin adoptat amb abús de dret.
Poden impugnar l’acord, els propietaris que hagin votat en la junta i els veïns absents que comuniquin en el termini de 30 dies la seva discrepància, Així mateix, els que estiguin al corrent en el pagament de tots els deutes vençuts amb la comunitat. Si aquest no és el cas, cal dipositar judicialment les quantitats corresponents a aquests deutes.
Com actuar davant el veí morós? La comunitat en judici pot decidir reclamar el deute contret amb la comunitat per un dels propietaris. El sistema serà el ja comentat a l’apartat corresponent per a reclamació de quantitats. Se li podrà deixar a més sense poder de vot en les juntes, així com sense capacitat per impugnar acords, més enllà que puguin ser escoltats. Es podrà incloure en el tauler d’anuncis de la finca el nom del deutor.
Què ocorre si no estic d’acord amb que posin un element nou a l’edifici? I si és idea meva? Si alguns dels propietaris volen instal·lar algun element de millora com pot ser un interfono nou en l’entrada i aquesta petició s’aprova en junta de propietaris, jo com a copropietari en atenció a la meva situació econòmica tinc dret a no estar conformi i oposar-me. Ara bé no tindré dret a utilitzar aquest element. No obstant això hi ha alguns jutges que obliguen a contribuir encara que un faci negació expressa sempre que s’aprovi per majoria de 3/5.
Si jo com a veí vull posar un ascensor, un porter, un conserge o un servei de vigilància, es necessita com a mínim l’acord d’aquestes 3/5 parts dels propietaris. En el cas de la instal·lació d’una antena aquest percentatge pot reduir-se a 1/3 dels propietaris.
Per les despeses de comunitat hem de pagar tots els propietaris de la comunitat la mateixa quota o segons la dimensió del pis (coeficients)? La quota de participació de cada comuner es determina en constituir-se la propietat en escriptura pública, i es pot modificar únicament per acord unànime de la junta de propietaris.