El furt constitueix una falta, quan es realitza la mateixa acció abans descrita, però el ben que se sostreu no ascendeix al valor de 400 euros.
És important tenir en compte el valor de tot el sostret, no solament dels diners, sinó que en posar la denúncia cal tenir en compte, el valor del moneder, el valor del telèfon mòbil o de qualsevol bé en la seva totalitat. És important sumar cadascun d’aquests imports. Si li furten alguna pertinença en el transport públic ha d’acudir immediatament al servei d’atenció al client d’aquest transport, indicar on s’ha produït i en quines circumstàncies, especificar l’hora i sol·licitar que comprovin les càmeres de seguretat.
Si no anava acompanyat, o cap dels seus acompanyants ha pogut identificar a l’actor, ha d’assegurar-se que els altres passatgers no ho hagin identificat. En cas que algun passatger pugui donar-li dades, és important demanar-li el seu nom i telèfon per poder localitzar-li i que sigui d’ajuda dins d’un procediment judicial, com a testimoni.
Ha de procedir a presentar una denúncia com més aviat millor, amb la finalitat de que les forces de seguretat puguin identificar al subjecte. Si hi ha vigilància en el transport en què es troba, ells tenen la potestat de retenir al furtador fins que arribi la policia. Ha de sol·licitar la col·laboració d’aquests.
Davant la policia, és important anar acompanyat d’els qui hagin pogut veure l’acte, que deixin els seus noms i siguin inclosos com a testimonis en la denúncia. Ha d’explicar tots els fets, i en cas d’haver sofert algun tipus de dany, com per exemple el que pot provocar l’estirada d’una bossa, li recomanem que acudeixi al metge immediatament, perquè pugui valorar la possible lesió, doncs d’existir, estarem davant un supòsit de robatori.
ROBATORI: la diferència entre el robatori i el furt, és la gravetat del primer, quant a l’acte dut a terme per a la substracció, podent ser aquest, l’exercici d’una força sobre les coses per aconseguir el bé, com el cas de forçar una porta d’un vehicle per poder sostreure el que en ell es troba, amb independència del seu valor, o bé, en el cas de realitzar la substracció amb ocupació de la violència, com ocorre en l’exemple anterior, sobre el robatori de bossa amb estirada, que pot provocar una lesió en l’espatlla, o amb l’ús de la intimidació, és a dir, l’anunci d’un mal immediat, greu, personal i possible, que provoqui a la víctima por o angoixa.
ESTAFA: Estarem davant un acte d’estafa, quan mitjançant qualsevol mitjà, una persona enganyi a un altre, fent-la caure en error i la indueixi a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè. La conducta enganyosa, ha d’haver-se realitzat per aconseguir aquest acte de disposició, i és imprescindible que existeixi perjudici per a la víctima.
Avui dia hem de prestar la major atenció possible, a un dels delictes d’estafa que estan produint-se de forma freqüent al nostre país, les visites de supòsits tècnics de les companyies de serveis en el nostre habitatge per realitzar revisions als comptadors. Aquestes visites en algunes ocasions són avisades mitjançant trucada telefònica, en aquests casos, després de penjar el telèfon sense donar informació al supòsit tècnic, és imprescindible cridar a la companyia per comprovar si realment un dels seus tècnics ens ha cridat. En cas que la visita sigui sense avisar, ha de sol·licitar acreditació, en el cas que li indiquin que haurà d’abonar l’import de la revisió, indiqui’ls que no pot atendre’ls i que tornin a un altre moment. Després de la seva marxa, cridi a la seva companyia i comprova la veracitat del que li hagin indicat.
Sempre que hagi estat víctima d’un engany, que li hagi suposat un perjudici econòmic, acudeixi immediatament a un advocat i el mateix s’ocuparà d’aconsellar-li què ha de fer, quines proves es necessitaran i quins passos haurà de seguir per poder recuperar els seus diners.
APROPIACIÓ INDEGUDA: L’apropiació indeguda, a diferència de l’estafa, no requereix d’engany algun, doncs els béns que s’apropien, es trobaran a poder de l’actor amb la voluntat del seu amo, doncs els hi haurà deixat en dipòsit, comissió, administració, o per qualsevol altre títol amb obligació de retornar-los. El delicte es comet, quan es nega a fer la devolució, i, sempre que la quantia de l’apropiat no excedeix de 400 euros.
ALÇAMENT DE BÉNS: Duu a terme un delicte d’alçament de béns, aquell que en perjudici dels seus creditors realitzi qualsevol acte de disposició patrimonial sobre els seus béns. És a dir, si tenim deutes impagats, no està permès realitzar alteracions en la propietat dels nostres béns, tals com a canvis de nom, vendes falses, donacions, o es generin obligacions que dilatin, dificultin o impedeixin l’eficàcia d’un embargament. En aquests casos, la pena seria d’1 a 4 anys de presó i multa de 12 a 24 mesos.
FALSEDAT DOCUMENTAL: El delicte de falsedat documental pot realitzar-se en document públic o en document privat, i per funcionari públic en l’exercici de les seves funcions o per persona privada.
Es produeix una falsedat documental quan sobre el document, sigui públic o privat, s’alteri algun dels seus elements o requisits essencials, se simuli en tot o en part, de manera que s’indueixi a l’error sobre la seva autenticitat, suposant que en la creació del mateix han participat persones que no ho han fet, modificant declaracions realitzades pels intervinents, o faltant a la veritat en la narració dels fets.
Els actes d’aquest calat, duts a terme per un particular, seran castigats amb penes de presó de 6 mesos a 3 anys i multa de 6 a 12 mesos, en cas de falsejar un document públic, oficial o mercantil. Les penes seran de presó de 6 mesos a 2 anys, per a aquells que cometessin falsedat en document privat per perjudicar a un altre.
Té contractat uns serveis amb una companyia i li han cobrat de més? Hi ha partides en la seva factura que no sap a què es corresponen? En la seva factura de telèfon apareixen missatges d’una empresa que no ha contractat i que ha de pagar? Vol donar-se de baixa d’una companyia i volen cobrar-li altres serveis?
Realitzarem en el seu nom totes les gestions i negociacions amb les companyies de serveis perquè aboni únicament el servei que ha rebut, sense abusos, assegurant-nos que no intenten cobrar-li partides de més, i indicant a les companyies que qualsevol actuació tendent a cobrar imports indeguts pot ser constitutiva d’un delicte penal.
Davant qualsevol conflicte amb una empresa o companyia de serveis, deu en primer lloc, realitzar una comunicació a l’establiment, explicant els fets, exposant els seus motius. Per realitzar aquesta reclamació, de la qual com a advocats ens ocuparíem, és imprescindible fer-ho en fulles de reclamació del mateix establiment, per ser enviades al servei per a l’atenció d’aquests conflictes, que l’establiment en qüestió, pugui indicar-nos. A més d’aquesta reclamació per escrit, en la qual és fonamental deixar escrites totes les nostres al·legacions, per a futures reclamacions judicials al servei, ens posarem en contacte amb l’empresa, a través de serveis d’atenció telefònica, per alleugerir al màxim el tràmit i aconseguir una ràpida resposta i solució. Si en el termini d’un mes no se’ns ha donat resposta, podrem iniciar una reclamació judicial, o un procediment arbitral. Tant dins del procediment judicial, com dins del procediment arbitral, actuarem com els seus advocats, ja que encara que no sigui obligatòria l’assistència lletrada, ha de saber que totes les companyies disposen de serveis jurídics que els representen en tots els processos. Pel que la presència d’un advocat que defensi els seus interessos li permetrà posicionar-se de manera més forta en el procés. Podrem combatre els al·legats que faci l’advocat de l’empresa, defensarem els seus i no ens acoquinaran.
Ha de saber que, amb l’actuació d’advocats des de l’inici de les reclamacions, poques són les que arriben a tribunals, doncs s’aconsegueix una solució ja amb la primera reclamació.