El testament és un acte individual realitzat de forma lliure i voluntària i en cap cas implica una obligació amb ningú en vida. Tots podem fer testament, excepte els menors de 14 anys i els incapacitats per entendre l’acte que van a realitzar.
Existeixen dos tipus de testaments vàlids, a saber, notarial i hològraf.
El testament notarial, és aquell que es realitza amb la participació d’un notari, ja bé, per haver-ho fet davant ell, o bé, en el cas de ser lliurat a notari dins de sobre tancat, sobre el qual aquest signarà validant-ho, sense estudiar el contingut del mateix. Aquest testament romandrà tancat fins a la mort del testador i després de la mateixa serà l’autoritat judicial qui ho consulti. Aquesta és la forma de testar més segura, doncs el document estarà a bon resguard, sense que el testador temi per la integritat del mateix, doncs pot estar segur que romandrà intacte fins al moment de la seva mort, no podrà ser alterat ni modificat per ningú, excepte per ell mateix, creant un de nou.
El testament pot modificar-se tantes vegades com sigui necessari. Solament serà necessari realitzar una nova redacció, davant notari, que deixi sense efectes qualsevol testament anterior que pogués existir
No solament el notari pot realitzar testament, sinó que l’advocat, pot ajudar-li a trobar la forma jurídica que protegeixi els seus béns i als seus familiars de la millor forma possible, perquè pugui estar segur que en obrir el seu testament, tot serà tal com vostè ho volia convenir. Realitzar un bon testament és un ardu treball, que obliga al seu assessor a estudiar totes les figures jurídiques existents per al cas, per valorar les de millor adequació a la seva situació econòmica i familiar, i assegurar-se que no quedi cap escletxa a la lliure interpretació, així com, salvant qualsevol canvi de circumstàncies que pogués reportar-se després de la creació del testament.
Existeix una segona forma de testar, que és considerada vàlida, l’hològrafa. Un testament hològraf és aquell manuscrit realitzat en la intimitat pel testador, que guardarà i no serà lliurat a cap notari fins a la mort del mateix. Dins dels quatre anys posteriors a la defunció del causant, els familiars hauran de lliurar-ho a un notari perquè sigui protocolitzat. Aquest testament solament serà vàlid si inclou data, lloc i hora de redacció, signatura del testador i si està redactat íntegrament a mà. En aquest cas, el testador haurà de ser major d’edat.
Expliquem a més amb altres documents complementaris o per realitzar algunes disposicions, com seria el Codicil (a Catalunya), les memòries testamentàries o els llegats.
Què és la legítima?
La legítima és el dret dels fills sobre l’herència dels pares. El tant per cent que correspon a legítima, varia segons la comunitat autònoma, sent en la majoria de comunitats espanyoles d’un terç del total de l’herència, i en el cas català d’un 25%. Pot ser pagada de qualsevol forma, excepte els béns que no compleixin amb les característiques de ser lliures, és a dir, de poder alienar-ho a qualsevol moment, ple, amb el que no és vàlida com a legítima el lliurament de la nuda propietat, i exclusius, no han de ser compartits. Pot abonar-se en béns o en diners, però no fer meitats. Pot haver-se lliurat en vida, com a donació, sempre que sigui per al primer habitatge del fill, o per ajudar-ho a dur a terme activitats econòmiques. Aquesta donació ha d’haver-se realitzat en els últims 10 anys de vida del mort.
A pesar que estem davant un dret, bé és cert que existeixen causes alegables per desheretar i evitar que es pugui fer ús del mateix.
Com s’adquireix la herència?
A fi d’adquirir els béns heretats, ha de fer-se una acceptació de l’herència, que si bé pot entendre’s de forma tàcita, a través d’actes de domini sobre els béns realitzats per l’hereu, també pot realitzar-se davant notari. L’herència podrà ser acceptada de forma pura i simple, o a benefici d’inventari, declaració que ha de realitzar-se davant de notari, i que assegurarà l’acceptació d’una herència sense l’acceptació dels préstecs que pogués tenir el testador, per la qual cosa els préstecs mai afectaran al patrimoni de l’hereu, i solament es respondrà d’ells amb els béns de l’herència.