Separacions

La separació matrimonial és una situació jurídica intermèdia entre el matrimoni i el divorci. Segons dades recopilades i fets públics pel Servei d’Estadística Judicial del Consell General del Poder Judicial es van presentar demandes de separacions consensuades, un 18,4% menys que en 2012, i de separacions no consensuades, una reducció del 13,4%.

Representen un percentatge ínfim en relació al nombre de divorcis que es realitzen, no més d’un 5% en comparació al divorci.

No es dissol el vincle matrimonial.
No permet tornar a casar-se, però suspèn la vida de casats.
No és obligatori separar-se per divorciar-se.
No necessito una raó per separar-se.
Mesures: pàtria potestat, custòdia, pensió d’aliments (fill), pensió compensatòria (cònjuge), atribució habitatge, distribució de béns.
Cessa la possibilitat de vincular béns de l’un altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.
Perquè tingui plens efectes, és necessari passar pel Jutjat.
Si no hi ha sentència, però ja no viviu junts, hi ha una separació de fet, però sense que s’hagi extingit el règim econòmic.
Amb la separació de fet, sí es perden els drets successoris.
La separació pot ser de mutu acord, o contenciosa (veure divorci).
Per separar-se han de passar tres mesos des del matrimoni, excepte en cas de risc per a la vida, la integritat moral o llibertat i indemnitat sexual del cònjuge demandant, dels fills de tots dos o de qualsevol dels membres del matrimoni.