Unions estables de parella

La parella de fet és la unió estable de convivència entre dos persones no unides pel matrimoni.

Pel seu reconeixement s’han de donar les següents circunstàncies: que la relació sigui pública i notòria, que les parts no estiguin unides per matrimoni prèviament, que portin una vida estable i duradora (en algunes comunitats com Catalunya es quantifica en 2 anys) o que existeixi descendència comuna.

Es pot acreditar la relació a través d’estructura pública, per capitulacions, contractes privats, contractes bancaris, d’arrendament, d’empadronament i domicili fiscal, la cartilla de la Seguretat Social, mitjançant testimonis, pel Registre d’Unions de Fet o per l’existència de fills comuns.

L’extinció es produeix pel cessament de la convivència, mort d’un dels membres de la parella, matrimoni de qualsevol dels convivents, comú acord formalitzat per escriptura pública, o la voluntat d’un dels convivents notificada de forma expressa a l’altre.

Amb l’extinció de la parella qualsevol de les parts o ambdues de comú acord poden realitzar accions relatives a custòdia dels menors, a l’atribució o distribució del domicili conjugal, a pensió compensatòria o prestació alimentària o els drets d’un dels membres de la parella per mort de l’altre. Tot això, mitjançant els elements legals anteriorment comentats pels casos de separació i divorci.